20 d’oct. 2011
17 de juny 2011
La fira romana a Creu Coberta
Gràcies a aquestes jornades podreu gaudir de diverses activitats relacionades amb la història, la cultura i la gastronomia de Roma.
Us faig la descripció de les principals activitats:
De 14.30 h a 16.00 h
Thermopilum. Restaurant
Menjador de la fundació Cultural Hostafrancs (C/ Torre de'n Damians, 6)
A càrrec de ScolaRest sota la supervisió gastronòmica de Barcino Oriens.
Legio et Legionarii. Presentació de l'exèrcit romà i els seus soldats.
A càrrec de Tallaferro, dissabte: 13.30 h i 20 h i diumenge 13.15 h i 17.30
Munera gladiatoria. La Gladiatura i el combat de gladiadors
A càrrec de Tallaferro, dissabte: 18 h i diumenge: 13.45 h i 19.45 h
Conuinium romanum. Un banquet romà
A càrrec de Barcino Oriens i la col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya, dissabte: 19.15 h
Música i ball d'inspiració romana
A càrrec de l'Escola de ball La fàbrica de somnis de Sònia Alonso, diumenge 11 h
Màgia
Espectacle que no és reconstrucció ni recreació històrica a càrrc de Escuela de Magia.net, diumenge 20.15 h
Conferències, cinema i teatre a la Sala d'Actes de la Fundació Cultural Hostafrancs (c/Torre de'n Damians 6)
Diumenge 19 de juny
18.30 Teatre.
Aulularia o la comèdia de l'olla de Plaute
A càrrec del Grup de Teatre "No sabem on anem" Sala d'Actes de la Fundació Cultural Hostafrancs
Programa d'actes al carrer, dissabte 18 i diumenge 19 de juny
11 - 20 h
Mercat d'inspiracció romana
Al carrer Consell de Cent
Expositio tabernarum
Botigues i oficis de l'antiguitat als nostres dies al c/ Rector Triadó
11 - 14 h i 17 - 20 h al c/ Torre de'n Damians
Officia et Tabernae romanorum
A càrrec de l'Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona
Armillum
A càrrec de Jordi Mambrilla
Punt de divulgació cultural
Punt d'Atenció i Informació de les Jornades. Botiga de productes
Taller de vidre bufat
A càrrec de Robert Celades, Enginyer Químic i Dr. Per la Universitat de París.
Al carrer Torre de'n Damians, dissabte 18 - 20 h i diumenge de 12 - 14 h
Jocs romans per a nens
A càrrec del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona
Al c/ Callao, diumenge 12 - 14 h
Programes d'actes a l'escenari, dissabte 18 i diumenge 19 de juny
11.30 Presentació de les Jornades Romanes i el Mercat
Sacra Privata. Els Rituals de la llar,
Dissabte 12 h i 17 h i diumenge 12.15 h
A càrrec de Thaleia, Grup de Reconstrucció Històrica, provinent de Tarragona.
Carmina Canere. La música a Roma
A càrrec de Thaleia, Grup de Reconstrucció Històrica.
Servi ancillaeque vendutur. Venda d'esclaus,
Dissabte 13 h i 18.30 i diumenge 11.30 i 18.15 h
A càrrec de Tallaferro
1 de juny 2011
El carrer Sant Medir
El nom d’aquest carrer i el del carrer paral·lel a ell, Sant Jordi, segons recull l’històriador de Sants Josep Maria Vilarrúbia i Estrany, van ser aprovats el 5 de gener de 1905. Aquest carrer és el que voreja el Mercat de Sants, un equipament que es va inaugurar el 1913 per donar servei a Sants i a les necessitats comercials dels seus veïns i veïnes.
A l’espai on es va construir el Mercat de Sants, l’Hort Nou, un terreny a tocar de les vies del tren, anteriorment s’havia construit un altre equipament que també va ser emblemàtic i que ha quedat lligat a la historia esportiva de Sants, el Velòdrom de Sants, on molts santsencs es van iniciar a un esport que ha quedat lligat al nostre barri, el ciclisme.
A la part del costat de Carretera hi ha unes rajoles en les que se’ns recorda la llegenda de Sant Medir, que, segons s’explica va ser mort i martiritzat vora de Sant Cugat, el Castro Octavianum romà. Molts coneixen la tradició gracienca que va iniciar Josep Vidal que consisteix en anar el 3 de març en romeria fins a l’ermita de Sant Medir a Collserola repartint carmels i que aplega un bon nombre de persones. Però al nostre barri, tant als voltants del Mercat com a la parròquia de Sant Medir a la Bordeta també es celebren actes, i es poden veure carrosses i agafar carmels dels que es reparteixen.
 |
| Sant Medir amb Carretera de Sants |
30 de maig 2011
El Mercat de Sants
Durant molts anys, abans que Sants tinguès un mercat fixe, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer Sant Crist, que era una de les principals vies del municipi, el camí reial. Però aquest petit mercat improvisat es va quedar petit quan, fruit de l’arribada de les fàbriques, Sants va multiplicar la seva població.
Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.
L’any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats de centre de la ciutat.
Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s’estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l’any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safarejos. Finalment l’ajuntament santsenc va comprar adquirir els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d’alguns dels edificis municipals de Sants, com l’Alcaldia o el Cementiri.
Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l’inici de les obres.
Durant un llarg periode de temps els veins del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca, fins que finalment l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.
Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d’inspiració modernista, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.
Avui, noranta-vuit anys després de la inauguració el Mercat afronta de nou noves etapes de provisionalitat amb la incertessa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes.
Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.
L’any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats de centre de la ciutat.
Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s’estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l’any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safarejos. Finalment l’ajuntament santsenc va comprar adquirir els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d’alguns dels edificis municipals de Sants, com l’Alcaldia o el Cementiri.
Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l’inici de les obres.
Durant un llarg periode de temps els veins del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca, fins que finalment l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.
Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d’inspiració modernista, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.
Avui, noranta-vuit anys després de la inauguració el Mercat afronta de nou noves etapes de provisionalitat amb la incertessa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes.
 |
| Mercat Nou |
 |
| Venda de Melons i sindries |
SANTS ÉS ANDORRA
Actualment si algú volgués destacar una activitat económica a Sants segurament l’escollida seria la comercial. Qui dels que som santsencs no hem hagut de patir la conyeta de que ens cantin allò de “Sants, Sants, Sants, carrer de Sants, el que no trobis aquí enlloc no ho trobaràs”? Qui no ha escoltat l’eslogan de “El carrer comercial més llarg d’Europa”?
Sí, podriem dir que el comerç és tant important al barri que vendre per vendre alguns comerciants que no han pogut resistir les presions de les grans superficies fins i tot s’han venut les botigues i ara són franquicies de multinacionals, però per sort a Sants encara es mantenen moltes botigues amb una llarga història.
Però quan va començar el comerç a Sants? Històricament Sants havia estat una població dedicada a l’agricultura. Hi havia majoritariament blat i d’altres cereals, tot i que també es podien trobar oliveres i vinya (a Hostafrancs i als limits amb Collblanch), o indianes i fruiters (a la Marina de Sants).
A meitat del S XIX, però, l’activitat agrícola decau i comencen a apareixer grans fàbriques a sol santsenc. Els empresaris més poderosos de Catalunya amb negocis foscos a América (alguns dels quals enriquits amb l’esclavitud) volen obrir fàbriques téxtils. Es troben, però, amb una Barcelona atapeida, sense espais i amb l’impossibilitat de construir a la gran plana que esdevindria l’Eixample. Opten doncs per buscar llocs propers, on a més a més, no han de pagar els impostos que paguen a Barcelona. Sants és un lloc ideal per l’industria, que comença a creixer, portant centenars de nous habitants al barri. Així el 1840 s’inaugura el Vapor Güell, el 1849 l’Espanya Industrial i el 1880 Can Batlló.
I és justament en aquest moment, i motivat pel propi creixement de població que apareix el comerç. Sants compleix unes condicions ideals. Està ben comunicat amb dues carreteres importants, la Carretera Reial de Barcelona a Madrid (carretera de Sants) i la carretera del Prat (carretera del Prat). El poble és proper al port, dispossa de 4 hostals (a Hostafrancs) i de magatzems de blat. A tot això cal afegir la campanya dels industrials per tal que el tren s’aturès a Sants, al costat de les seves fàbriques; i la menor pressió fiscal al territori santsec.
En un periode en el que Sants encara no era part de Barcelona els productes que entraven a la ciutat havien de pagar impostos als burots, que al barri es trobaven al límit amb Barcelona a Hostafrancs. Això feia que els productes a la ciutat fossin més cars, però que en canvi al petit poble Sants, que creixia a banda i banda de la carretera fossin més barats.
Així doncs es va produir un boom al sector comercial santsenc, que va veure com molts barcelonins baixaven a Sants a fer les seves compres. I fou llavors quan a la propera Barcelona es va popularitzar una frase que podem considerar com a pionera als eslogans del barri i que va recollir Joan Amades: “Sants és Andorra”
Sí, podriem dir que el comerç és tant important al barri que vendre per vendre alguns comerciants que no han pogut resistir les presions de les grans superficies fins i tot s’han venut les botigues i ara són franquicies de multinacionals, però per sort a Sants encara es mantenen moltes botigues amb una llarga història.
Però quan va començar el comerç a Sants? Històricament Sants havia estat una població dedicada a l’agricultura. Hi havia majoritariament blat i d’altres cereals, tot i que també es podien trobar oliveres i vinya (a Hostafrancs i als limits amb Collblanch), o indianes i fruiters (a la Marina de Sants).
A meitat del S XIX, però, l’activitat agrícola decau i comencen a apareixer grans fàbriques a sol santsenc. Els empresaris més poderosos de Catalunya amb negocis foscos a América (alguns dels quals enriquits amb l’esclavitud) volen obrir fàbriques téxtils. Es troben, però, amb una Barcelona atapeida, sense espais i amb l’impossibilitat de construir a la gran plana que esdevindria l’Eixample. Opten doncs per buscar llocs propers, on a més a més, no han de pagar els impostos que paguen a Barcelona. Sants és un lloc ideal per l’industria, que comença a creixer, portant centenars de nous habitants al barri. Així el 1840 s’inaugura el Vapor Güell, el 1849 l’Espanya Industrial i el 1880 Can Batlló.
I és justament en aquest moment, i motivat pel propi creixement de població que apareix el comerç. Sants compleix unes condicions ideals. Està ben comunicat amb dues carreteres importants, la Carretera Reial de Barcelona a Madrid (carretera de Sants) i la carretera del Prat (carretera del Prat). El poble és proper al port, dispossa de 4 hostals (a Hostafrancs) i de magatzems de blat. A tot això cal afegir la campanya dels industrials per tal que el tren s’aturès a Sants, al costat de les seves fàbriques; i la menor pressió fiscal al territori santsec.
En un periode en el que Sants encara no era part de Barcelona els productes que entraven a la ciutat havien de pagar impostos als burots, que al barri es trobaven al límit amb Barcelona a Hostafrancs. Això feia que els productes a la ciutat fossin més cars, però que en canvi al petit poble Sants, que creixia a banda i banda de la carretera fossin més barats.
Així doncs es va produir un boom al sector comercial santsenc, que va veure com molts barcelonins baixaven a Sants a fer les seves compres. I fou llavors quan a la propera Barcelona es va popularitzar una frase que podem considerar com a pionera als eslogans del barri i que va recollir Joan Amades: “Sants és Andorra”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)