SANTS ÉS ANDORRA

Actualment si algú volgués destacar una activitat económica a Sants segurament l’escollida seria la comercial. Qui dels que som santsencs no hem hagut de patir la conyeta de que ens cantin allò de “Sants, Sants, Sants, carrer de Sants, el que no trobis aquí enlloc no ho trobaràs”? Qui no ha escoltat l’eslogan de “El carrer comercial més llarg d’Europa”?

Sí, podriem dir que el comerç és tant important al barri que vendre per vendre alguns comerciants que no han pogut resistir les presions de les grans superficies fins i tot s’han venut les botigues i ara són franquicies de multinacionals, però per sort a Sants encara es mantenen moltes botigues amb una llarga història.

Però quan va començar el comerç a Sants? Històricament Sants havia estat una població dedicada a l’agricultura. Hi havia majoritariament blat i d’altres cereals, tot i que també es podien trobar oliveres i vinya (a Hostafrancs i als limits amb Collblanch), o indianes i fruiters (a la Marina de Sants).

A meitat del S XIX, però, l’activitat agrícola decau i comencen a apareixer grans fàbriques a sol santsenc. Els empresaris més poderosos de Catalunya amb negocis foscos a América (alguns dels quals enriquits amb l’esclavitud) volen obrir fàbriques téxtils. Es troben, però, amb una Barcelona atapeida, sense espais i amb l’impossibilitat de construir a la gran plana que esdevindria l’Eixample. Opten doncs per buscar llocs propers, on a més a més, no han de pagar els impostos que paguen a Barcelona. Sants és un lloc ideal per l’industria, que comença a creixer, portant centenars de nous habitants al barri. Així el 1840 s’inaugura el Vapor Güell, el 1849 l’Espanya Industrial i el 1880 Can Batlló.

I és justament en aquest moment, i motivat pel propi creixement de població que apareix el comerç. Sants compleix unes condicions ideals. Està ben comunicat amb dues carreteres importants, la Carretera Reial de Barcelona a Madrid (carretera de Sants) i la carretera del Prat (carretera del Prat). El poble és proper al port, dispossa de 4 hostals (a Hostafrancs) i de magatzems de blat. A tot això cal afegir la campanya dels industrials per tal que el tren s’aturès a Sants, al costat de les seves fàbriques; i la menor pressió fiscal al territori santsec.

En un periode en el que Sants encara no era part de Barcelona els productes que entraven a la ciutat havien de pagar impostos als burots, que al barri es trobaven al límit amb Barcelona a Hostafrancs. Això feia que els productes a la ciutat fossin més cars, però que en canvi al petit poble Sants, que creixia a banda i banda de la carretera fossin més barats.

Així doncs es va produir un boom al sector comercial santsenc, que va veure com molts barcelonins baixaven a Sants a fer les seves compres. I fou llavors quan a la propera Barcelona es va popularitzar una frase que podem considerar com a pionera als eslogans del barri i que va recollir Joan Amades: “Sants és Andorra”