El Mercat de Sants

Durant molts anys, abans que Sants tinguès un mercat fixe, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer Sant Crist, que era una de les principals vies del municipi, el camí reial. Però aquest petit mercat improvisat es va quedar petit quan, fruit de l’arribada de les fàbriques, Sants va multiplicar la seva població.

Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.

L’any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys  del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats de centre de la ciutat.

Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s’estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l’any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safarejos. Finalment l’ajuntament santsenc va comprar adquirir els terrenys i va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d’alguns dels edificis municipals de Sants, com l’Alcaldia o el Cementiri.

Però l’any 1897 Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l’antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l’inici de les obres.

Durant un llarg periode de temps els veins del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la Plaça Osca, fins que finalment l’any 1913 l’alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.

Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d’inspiració modernista, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.

Avui, noranta-vuit anys després de la inauguració el Mercat afronta de nou noves etapes de provisionalitat amb la incertessa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes.

Mercat Nou

Venda de Melons i sindries

SANTS ÉS ANDORRA

Actualment si algú volgués destacar una activitat económica a Sants segurament l’escollida seria la comercial. Qui dels que som santsencs no hem hagut de patir la conyeta de que ens cantin allò de “Sants, Sants, Sants, carrer de Sants, el que no trobis aquí enlloc no ho trobaràs”? Qui no ha escoltat l’eslogan de “El carrer comercial més llarg d’Europa”?

Sí, podriem dir que el comerç és tant important al barri que vendre per vendre alguns comerciants que no han pogut resistir les presions de les grans superficies fins i tot s’han venut les botigues i ara són franquicies de multinacionals, però per sort a Sants encara es mantenen moltes botigues amb una llarga història.

Però quan va començar el comerç a Sants? Històricament Sants havia estat una població dedicada a l’agricultura. Hi havia majoritariament blat i d’altres cereals, tot i que també es podien trobar oliveres i vinya (a Hostafrancs i als limits amb Collblanch), o indianes i fruiters (a la Marina de Sants).

A meitat del S XIX, però, l’activitat agrícola decau i comencen a apareixer grans fàbriques a sol santsenc. Els empresaris més poderosos de Catalunya amb negocis foscos a América (alguns dels quals enriquits amb l’esclavitud) volen obrir fàbriques téxtils. Es troben, però, amb una Barcelona atapeida, sense espais i amb l’impossibilitat de construir a la gran plana que esdevindria l’Eixample. Opten doncs per buscar llocs propers, on a més a més, no han de pagar els impostos que paguen a Barcelona. Sants és un lloc ideal per l’industria, que comença a creixer, portant centenars de nous habitants al barri. Així el 1840 s’inaugura el Vapor Güell, el 1849 l’Espanya Industrial i el 1880 Can Batlló.

I és justament en aquest moment, i motivat pel propi creixement de població que apareix el comerç. Sants compleix unes condicions ideals. Està ben comunicat amb dues carreteres importants, la Carretera Reial de Barcelona a Madrid (carretera de Sants) i la carretera del Prat (carretera del Prat). El poble és proper al port, dispossa de 4 hostals (a Hostafrancs) i de magatzems de blat. A tot això cal afegir la campanya dels industrials per tal que el tren s’aturès a Sants, al costat de les seves fàbriques; i la menor pressió fiscal al territori santsec.

En un periode en el que Sants encara no era part de Barcelona els productes que entraven a la ciutat havien de pagar impostos als burots, que al barri es trobaven al límit amb Barcelona a Hostafrancs. Això feia que els productes a la ciutat fossin més cars, però que en canvi al petit poble Sants, que creixia a banda i banda de la carretera fossin més barats.

Així doncs es va produir un boom al sector comercial santsenc, que va veure com molts barcelonins baixaven a Sants a fer les seves compres. I fou llavors quan a la propera Barcelona es va popularitzar una frase que podem considerar com a pionera als eslogans del barri i que va recollir Joan Amades: “Sants és Andorra”